REConeixements 2012

En les dues pàgines REC 2012 (REC 2012 i REC 2012) d’aquest blog podeu visionar les peces audiovisuals seleccionades de l’activitat “Fes un vídeo!“ de la campanya “Una mirada crítica a la televisió” del curs 2011-2012.

El 25 de gener de 2012, en el marc de les Jornades EduCom d’Educació en Comunicació, es lliuraran els “REConeixements 2012” als treballs selecionats en l’activitat de creació audiovisual “Fes un vídeo!” Com en l’anterior edició REC 2011 als nois i les noies participants se’ls lliurarà un DVD, com a reconeixement al treball realitzat, on s’inclouen les peces audiovisuals seleccionades.

Volem agrair a tot l’alumnat -i al professorat- que ha participat en l’activitat “Fes un vídeo!” el seu interès i l’entusiasme posat en la realització de les peces audiovisuals presentades. El tema a desenvolupar -en 30 segons com a màxim- ha estat el lema de la campanya que AulaMèdia està impulsant durant el curs 2011-2012: “Una mirada crítica a la televisió”.

Des d’AulaMèdia volem subratllar que aquesta activitat NO s’ha plantejat com un concurs, ni com un premi a la producció escolar, sinó com una proposta per la reflexió del consum audiovisual i l’anàlisi crítica dels continguts televisius a partir de la producció i la creació audiovisual.

Anuncis

Vols fer un vídeo?

Vols fer un vídeo promocional de la campanya “Una mirada crítica a la televisió”? Tens alguna bona idea? És molt fàcil!

El contingut ha de tractar sobre el lema de la campanya i el vídeo o peça audiovisual no pot durar més de 30 segons. AulaMèdia –amb la col·laboració d’Objectiu Comunicació i Trimatge– posa en marxa la campanya “Una mirada crítica a la televisió”, amb l’intenció de generar una mirada crítica a la manipulació informativa de la televisió, a la teleescombraria, etc. una mirada necessària si volem una ciutadania crítica i activa.

Des d’AulaMèdia volem subratllar que aquesta activitat NO s’ha plantejat com un concurs, ni com un premi a la producció escolar, sinó com una proposta per la reflexió del consum audiovisual i l’anàlisi crítica dels continguts televisius a partir de la producció i la creació audiovisual.

La desmitificació dels mitjans

“Els mitjans manipulen”. Aquesta frase va sortir a relluir a la taula rodona organitzada per AulaMèdia per presentar la campanya Una mirada crítica per a una ciutadania crítica. El curiós del cas és que no la va pronunciar un professor sinó un periodista.

Els mitjans manipulen, en el sentit que manegen o donen forma a la realitat a través d’una sèrie de decisions inevitables com decidir què és notícia, i quant espai o temps mereix. Ara bé, els criteris per dilucidar la qüestió poden ser legítims, com la proximitat i la rellevància; o il·legítims, com la recerca d’espectacle, interessos econòmics o polítics a qualsevol preu.

Només així s’entenen les recomanacions de Joan Roura als presents a la sala: primer, investigar als autors de les notícies –mitjans i periodistes-; segon, consultar diversos mitjans de comunicació; i tercer, dirigit fonamentalment als pares i professors, evitar que la gent es formi a través dels mitjans. “Amb prou feines informen”, va reconèixer.

Francesc-Josep Deó va agafar el torn i va apuntar la necessitat d’abandonar d’una vegada per totes metàfores que distorsionen la realitat, com que els mitjans de comunicació són una finestra o un mirall de la realitat. També va lamentar la importància que es concedeix als mitjans tecnològics, com si la presència d’ordinadors a les aules contribuís, ipso facto, a crear una consciència crítica respecte al contingut dels mitjans de comunicació social.

Només així es comprèn la gran aportació realitzada pel docent Xavier Breil, qui va presentar les deu unitats didàctiques del material Una ciutadania crítica, que ha elaborat per ajudar a professors i ciutadans a reflexionar sobre la “manipulació” mediàtica.

La pregunta que em plantejo és que, si els mitjans i els periodistes han deixat de ser els agents que generen ciutadans crítics, per què les administracions no aposten per l’educació i promouen la creació d’una matèria específica que contribueixi a formar ciutadans conscients i responsables del que consumeixen i produeixen a través dels mitjans? De moment, a l’interrogant li manca resposta.

Eva Jiménez


“L’objectivitat no existeix”

“Al periodisme no existeix la parcialitat. És interpretació. Espero que a les universitats no ho segueixin explicant del revés…” Amb aquesta mirada sarcàstica sobre la seva professió començava la seva xerrada Joan Roura, sotscap de la secció d’internacional de TV3 i convidat de l’acte “Una mirada crítica per a una ciutadania crítica”, celebrat la tarda del 20 d’octubre al Col·legi de Periodistes de Catalunya, on, per cert, no hi cabia ni una agulla.

El motiu de la trobada era reflexionar sobre com educar les noves generacions perquè adquireixin una capacitat crítica sobre la societat que les envolta. Una capacitat que, donada la creixent preponderància dels mitjans de comunicació com a transmissors de models i valors, passa cada cop més per aprendre llegir-los i a interpretar-los.

El periodista Lluís de Nadal va fer una introducció l’acte insistint, precisament, en la importància d’alfabetitzar “també mediàticament”. És a dir, de no només fer llegir als escolars “La plaça del Diamant o El Quijote, sinó també el diari, la televisió i la publicitat”. Segons va dir, “forma part d’un model educatiu arcaic només analitzar a les aules Madame Bovary, un arquetip del segle XIX, i no el fenomen Belén Esteban, un arquetip del XXI”.

Posteriorment, Joan Roura, amb una experiència de 25 anys als serveis informatius de TV3, va dedicar la seva exposició a desvetllar les “mentides de la televisió” i a explicar què és notícia i què no. “Per què totes les televisions del món han retransmès en directe el rescat dels 33 miners xilens?”, es va preguntar. “L’espectacularitat”, va respondre, “té cada cop més presència en tot informatiu. Els periodistes acabem sent, d’alguna manera, venedors de notícies”.

Roura també va voler deixar clar que la televisió no té com a principi “formar la ciutadania”. “Amb prou feines informa”, va ironitzar. “I en fer-ho”, va continuar, “sempre aporta una visió esbiaixada”. Segons va explicar, “l’objectivitat no existeix. Presentar qualsevol notícia en un minut o, amb sort, en un minut i mig, requereix una interpretació. Només per tot allò que estàs deixant fora de la teva peça, ja estàs manipulant. Però manipular no té per què ser dolent. Els cuiners també han de manipular els aliments per cuinar”.


Després de treure a la llum les entranyes del periodisme, Roura va passar-li el testimoni al professor Xavier Breil, que va presentar el material didàctic preparat per AulaMèdia per educar en comunicació. Un material que consta de deu unitats que comprenen des de la teleporqueria fins al sexisme als mitjans, passant per el color de cada noticiari o les tècniques persuasives de la publicitat. I tot preparat per poder ser consultat i treballat des de la xarxa, al blog Una ciutadania crítica. Breil també va insistir en el paper “socialitzador” dels mitjans, en el “poder de la imatge” i en la “responsabilitat” dels periodistes i grups mediàtics alhora de “formar la ciutadania”.

L’últim a parlar va ser el periodista, formador de formadors i director d’AulaMèdia Francesc-Josep Deó, que va posar l’accent en la importància que el Departament d’educació de la Generalitat de catalunya aposti d’una manera clara i decidida per incloure en els currículums acadèmics un espai i un temps per l’Educació en Comunicació. Així mateix, va alertar del risc que aquest tipus de formació, que segons ell hauria de ser “central” en el sistema educatiu, quedi desdibuixada com a conseqüència de la seva actual suposada “transversalitat”. Deó va reclamar un sistema adaptat al present, que utilitzi les TIC, però, sobre tot, que formi sobre com utilitzar-les i com analitzar els continguts mediàtics. “La tecnologia no és un valor en si mateixa”, va aclarir.

Com a cloenda de l’acte, un intens torn de preguntes va posar de manifest l’interès dels assistents pels continguts exposats. La funció social dels mitjans, la llibertat dels periodistes per informar en unes eleccions o els nous escenaris que planteja Internet van ser temes que els assistents, espontàniament, van posar a debat. Finalment, el rellotge va haver de posar el punt final a un acte que va deixar encara moltes mans alçades, moltes preguntes sense resposta. La tarda bé podia haver acabat amb un continuarà…

Lluís de Nadal


Material didàctic

El material Una ciutadania crítica, és una seqüència didàctica creada per a introduir l’anàlisi dels mitjans de comunicació dins l’àmbit de l’Educació per a la ciutadania. Està organitzat en deu unitats didàctiques que tracten deu qüestions diferents d’àmbits com la publicitat, els informatius o la manipulació de les imatges. Tot i estar pensat per a l’Educació per a la ciutadania, us serà útil en qualsevol altre àmbit que el vulgueu fer servir i podreu adaptar-lo també per a altres edats. Material didàctic: Una ciutadania crítica

Xavier Breil


Per a una ciutadania crítica

Taula rodona

Una mirada crítica per a una ciutadania crítica

Dimecres, 20 d’octubre a les 18 h

Col·legi de Periodistes de Catalunya
Rambla de Catalunya, 10, principal. Barcelona


Hi participen:

Lluís de Nadal (Moderador)

Joan Roura (Periodista de TVC)

Xavier Breil (Professor, autor del material “Per a una ciutadania crítica”)

Francesc-Josep Deó (Coordinador d’AulaMèdia)

A l’acte es farà la presentació del material didàctic:

Per a una ciutadania crítica. Unitats didàctiques per a l’anàlisi dels mitjans a Educació per la ciutadania.

Als assistensts se’ls lliurarà un exemplar del DVD Els dramàtics de televisió de la col·lecció “Darrere la Pantalla” i el DVD Per una mirada crítica…

Inscripció gratuïta a: www.aulamedia.org/ciutadania